TRAJECTORIA laboral i professional de Carles Morant Alabert.

castellano

Estudio a l’Escola Massana i a la Escola de Ceràmica de La Bisbal d’Empordà entre el 1981-1988 tenint com a professores Maria Bofill, Rosa Amorós, Elisenda Sala, Isabel Barba, Teresa Magrià, Conxita Payerol, Quim Chevarria, Dolors Ros i Ricardo Campos (ambdós darrers a La Bisbal) (*). El caràcter diferent i les formes de fer d’aquestes ceramistes, marca el meu futur aprenentatge, ampli i complex (continu, diria jo) i la línia de tot el meu treball. La ceràmica a la Massana està marcada per la important aportació del primer professor titular, Josep Llorens Artigas (molt influent en la ceràmica contemporània mundial). No en vá, 4 de les professores citades foren -a travès també, del seu alumne, Francesc Albors- alumnes seves (alumnes en el sentit ampli del terme).

Curriculum professional

Durant la meva infantesa comparteixo els matins de diumenge amb el meu pare, immigrant d’Agost -conegut centre terrisser d’Alacant-, que feia demostracions de torn, com també ho va fer el seu pare, el meu avi, al Poble Espanyol de Montjuïc a Barcelona.

Durant els darrers anys a l’escola Massana vaig passar els estius ajudant al taller Rogenca d’Ullastret (Empordà, Girona) amb la ceramista Antònia Roig (junt amb el seu antic company, Pantxo) on aprengué el funcionament d’un taller de ceràmica artística artesana dedicada al interiorisme i al utilitarisme de qualitat. Sempre he considerat l’Antonià com la meva Mestra. Sempre he cregut amb el sistema d’ensenyament d’ofici de mestre-aprenent. Es en el dia a dia d’un taller on s’aprèn les particularitats del ofici. La meva “Mestre”, l’Antònia, hem va marcar tant la meva forma de treball, que a vegades en alguns processos i línies de treball hem sembla que repeteixo formes i conceptes d’ella mateixa.

Al darrer curs a l’escola Massana es fundà l’Associació Ceramistes de Catalunya com a necessitat de defensar interessos comuns d’una incipient i renovada corrent de ceràmica artística. M’incorporo activament formant part de les primeres juntes directives amb d’altres ceramistes de diferents besants professionals (artístics, artesans, comercials, productius,…). Des de la vocalia d’estudiants i d’ensenyament des d’on prenc contacte permanent entre les escoles d’art on s’impartia ceràmica i organitzem activitats ludico-creatives arreu de Catalunya (“Engeguem el forn” a Esplugues, “taller de tardor” a Corçà (Girona), etc…)

Les corrents artístiques de la època i de les que des de l’Escola Massana es projectava, la postmodernitat i la “nueva ola”, no m’atreien. Alguna visita a les primeres fires d’ARCO a Madrid, així com alguna altra esdeveniment artístic i cultural a Madrid, on es centrava en aquella època molta de la activitat artística, hem semblaven massa kitsch i amb poc contingut al intentar superar las limitacions expressives del impressionisme abstracte d’èpoques anteriors, que hem semblaven molt mes interessants. Una de les característiques d’aquestes corrents artístiques era la fugida de les formes expressives i tècniques artístiques tradicionals, cosa que s’enfrontava a l’aprenentatge de la ceràmica i d’altres tècniques. Les meves preferències culturals i vitals anaven en la línia del punk i el hardcore com a forma de rebel·lió social i política cap a una societat que no semblava que tingués un futur massa clar. Així, participo en activitats culturals, musicals, artístiques i polítiques a través d’ateneus i associacions de barri, fent alguna exposició, petits murals i alguns cartells.

Entre 1987 i 1989 obro, a Barcelona, el meu primer taller a la meva vivenda particular al barri del Carmel de Barcelona amb l’ajut d’en Rafel Teixidó, antic ajudant, com a torner professional, a Rogenca (Antònia Roig) i d’altres tallers a l’Empordà, amb la intenció d’endegar una producció artesana i artística. L’experiència va ser curta i poc productiva per desavinences en les finalitats i formes de treball.

Participo en alguna exposició col·lectiva a centres de artesania i ateneus de barri (exposició Màscares al Centre Permanent d’Artesania al Pas. de Gracia, exposició exalumnes escola Massana a la sala d’exposicions a la mateixa escola, exposició colectiva al Centre Civil de les Cotxeres de Sants, etc….).

Al 1988 hem contracten per a la coordinació i organització d’activitats plàstiques al grup d’animació al Càmping Platja Montroig a Cambrils. Va ser una interessant experiència que hem va permetre el poder organitzar lliurement un petit taller de ceràmica i desenvolupaments plàstics. Des de el taller de ceràmica muntat al càmping, aprofito per assistir a algunes fires de la costa catalana.

La meva experiència docent comença a Can Xatarra al 1990, una de les primeres institucions docents, ubicada al Raval de Barcelona, enfocada al que s’anomenava “Formació Ocupacional”. Centre de caire solidari i socialment compromesa. Per formar part de l’equip docent, m’obliguen a fer uns cursets de “Formació de Formadors” molt curts, però intensos e interessants, sobre Metodologia i Dinamització de Grups enfocades a la Formació Ocupacional.

Als anys 2000 i 2002 intento reprendre una assignatura pendent de la meva vida, que havia deixat als cursos reglats de 3er de BUP. La meva sensibilitat i degut potser també al professorat de la EGB i BUP, hem porta a la sociologia i així aprovo -amb masses dificultats- el primer curs de sociologia a la UNED, amb el curs previ d’accés a la universitat per a majors de 18 anys.

Des del any 1991 treballo al taller propi a Sobredo, un petit poble al Bierzo (província de Lleó), allí endeguem, junt amb la meva companya, Elisa, una producció pròpia d’objectes utilitaris i decoratius que venem al propi taller, a múltiples fires de ceràmica i algunes d’artesania a totes les capitals de provincia i a altres poblacions importants de Castella i Lleó i a Catalunya a raó d’unes 7 o 8 a l’any i a diverses exposicion.. També reprenc l’activitat docent en diversos cursos de Formació Ocupacional o Professional (Cursos F.I.B.), sobretot amb la infraestructura de la reconversió minera a la comarca.

Durant aquests anys, també, aprofito les situacions del entorn socioeconòmic per ampliar la formació tècnica (a travès sobretot de les possibilitats posades per la Federación de Asociaciones Artesanas de Castilla y León -FOACAL- a les magnifiques infraestructures de la seva seu a Valladolid: el Centro de Artesanía de Castilla y León -CEARCAL-): fotoceràmica, construcció de murals, treball en porcellana, construcció de motlles de diferents materials, paperclay i un llarg etcètera, amb un magnific professorat.

Esporádicament necessito fer feines esporàdiques per a la subsistència. 24 anys desprès, veient que la forma de treball no reporta el manteniment econòmic familiar, reduïm la producció i modifiquem la forma de treball, fabricant coses més artístiques i creatives i amb un plantejament mes lúdic al taller, explorant altres processos creatius dins de la ceràmica (posant en pràctica en molts casos, allò après en la formació, antiga i propera, però també experimentant amb nous materials i tècniques ceràmiques i intentant ampliar el procés de modelatge al forn i la aleatorietat que provoca la natura i l’entorn. Amb tot aquest material nou, realitzo alguna exposició a sales, bars i locals a Ponferrada, Lleó i Barcelona amb la intensió última de mostrar el resultat de tot aquest procès creatiu.

Als anys 2008 i 2011 hem presento a algunes convocatòries per a cobrir places de professorat a escoles de Belles Arts a Castella i Lleó. Com he apuntat anteriorment en la època d’estudis a l’Escola Massana calia fer un examen final, que, degut a no trobar la necessitat per trobar feines suficients. Per aquesta raó, als anys 2012 -2014 curso estudis per a la obtenció del títol de Tècnic Superior en Belles Arts i Disseny en la Especialitat de Ceràmica Artística a la Esola Pau Gargallo de Badalona.

(*)

Maria Bofill (1r curs d’especialitat), Teresa Magrià (2on curs d’especialitat), Rosa Amorós (3er curs d’especialitat), Elisenda Sala (4rt curs d’especialitat), Isabel Barba (torn al 2on, 3r i 4rt curs d’especialitat), , Conxita Payerol (tecnologia ceràmica -química- al 2on i 3er curs d’especialitat), Quim Chavarria (motlles de guix), Dolors Ros i Ricardo Campos (torn, ambdós a la Escola de Ceràmica de La Bisbal). També tinc un bon record dels professors de altres assignatures a l’Escola Massana com Jesús Àngel Prieto (volum), Josep Gumí (“estructura de la forma”), Josep Carles (tècniques de representació, perspectiva), xx (dibuix artístic), etc… (1r i 2on curs comú i següents).